Justícia Juvenil

Si no m’equivoc, dia 13 d’agost va ser la primera vegada que vaig entrar a un centre educatiu de Justícia Juvenil per a fer-hi una jornada com a educadora. Va ser a Can Llupià.

M’he enrecordat que aquell dia vaig escriure a n’Amalia, impactada com estava… precisament el dia anterior ens havíem trobat casualment per Gràcia i crec que va ser com si volgués continuar la conversa en què li explicava com d’il·lusionada estava amb els nous rumbs. Els comptes virtuals ho guarden tot -lo bo i lo dolent- i he pogut recuperar les línies que li vaig enviar ràpid i corrents per evitar que ningú les veiés de reüll… (i de passada adonar-me que va ser un dia més tard)

14 d’agost de 2016, 22:05h

Amalia! qué casualidad tan bonita encontrarnos ayer! 

te escribo des de Can Llupià..!mi primer día y me tocó en ZIP (Zona IntervencionsPuntuals), que es donde estan los sancionados o los que vienen con los mossos para ingresar al centro … realmente, es un mundo totalmente distinto. Es como una especie de semisótano, muy cerrado todo, sin prácticamente ningun “agujero” que permita ver algo de exterior. En total hay 5 “habitaciones”, en las que únicamente hay una cama (y en 2 de las 5 habitaciones hay camara para poder “verlos” des del monitor del despacho)…. Aquí la figuradel educador supongo que solo tiene sentido si hay algun vinculo… en realidad es así siempre, pero aquí lo noto muchísimo. Estas “habitaciones” del ZIP son “típicamente de prisión”, con las puertas de hierro y solo un cristal por donde mirar… Es triste…. “Por suerte”, esta tarde solo hay 2 habitaciones ocupadas. A los dos chicos les toca estar 4 días aquí, por conflictos que han tenido en sus módulos… buf… ya me han dicho que es el sitio menos agradable del centro… Supongo que hay que verlo todo, lo bueno, lomalo… no sé ni qué sensaciones tengo. Lo que estoy convencida es que estar así, del todo aislados, no les puede hacer demasiado bien… Uno de ellos tiene 15 años y el otro 20… no sé por qué te hago este relato… imagino que necesitaba sacarlo. A ver qué tal a partir del martes en l’Alzina. Espero, poco a poco, ir “entendiendo”…

Gracias por “escucharme”. Sentí como si lo estuvieras haciendo. Eres una maravillosa persona. 
Estava desconcertada i a dia d’avui no puc afegir gaire cosa més respecte la ZIP. Tinc molt clar que NO hauria d’existir. De què serveix? Sort que hi ha educadors com el “Papá Oso” que també pensen el mateix. A veure si trob la manera d’anar fullejant el seu llibre. Quin crack! com l’aprecien els xavals! l’abracen…!
A Can Llupià hi he estat molt poc. Una setmana a Xaloc, amb les noies, i un parell de dies puntuals; en canvi, a l’Alzina, a l’estiu hi vaig estar pràcticament un mes seguit. Va ser una gran sort anar a parar a l’Ebre (em queda la samarreta del “Equipo E” com a record material dels “codis ensaïmada” d’en Carlos i en Joaquin!) Aquests dies estic a Fluvià i he tornat a coincidir amb nois que ja m’havia trobat a ZIP, Besòs, Daró i Ebre. Han tancat Congost. Hi ha bastanta preocupació per la baixa ocupació… però personalment, al marge de l’aspecte laboral, m’alegra molt que entrin pocs nois a Justícia… el medi obert té molt més sentit.
L’Anabel m’explicava avui com hi ha nois que es maregen i vomiten quan comencen a fer sortides després de varis mesos d’internament; que segueixen guardant la burilla quan acaben de fumar la cigarreta o que al aixecar-se de la taula es dirigeixen amb plat i got a… no saben on, que els coberts els pesen molt a les mans, acostumats com estan a fer-ne servir de plàstic…
justiciajuvenil
Ahir el Gabriel em deia que després de 5 mesos tancat ho porta força bé, que l’últim mes ha fet un parell de sortides i “todo ha cambiado para mejor con su familia porque yo he cambiado en mi pensamiento. Ahora quiero tener mi vida, tener un trabajo y ser independiente. Antes no pensaba en el futuro. Fumaba porros y robaba. Ahora ya no me gusta; quiero hacer un curso y salir adelante”.
Es matxaquen a les màquines del gimnàs exageradament, mirant quant se’ls marca la “bola” del bíceps… és del que més els motiva. Un li pregunta a l’altre com ho fa per estar tan fibrat: res de sucres i un mes amb carn i un altre sense… L’islam és perfecte però no tots els musulmans ho són (són les seves teories, entre un noi paraguaià convers i un musulmà “de naixement”).
Què és millor, el centre de Madrid o l’Alzina? Folch i Torres o l’Alzina? tots els llocs tenen “lo seu”. En alguns aspectes deuen ser millors i en altres a la inversa.
El Yousef m’inspira tendresa. El veig fràgil, feble, que ha patit i pateix, amb noblesa de cor… Somriu tímidament quan ens creuem les mirades. El van baixar a ZIP perquè es va rebotar contra un company quan es va ficar amb la seva mare. Diu que es fiquin amb qui vulguin menys amb sa mare, a qui no veu des que va emigrar com un “jarraca” (en patera? debajo del camión?…) quan tenia 11 anys. Es va fugar del seu tiet i el seu cosí, que viuen a Mollet, i va estar 2 anys a Alemanya, Suïssa, Dinamarca… Diu que parla alemany i francès. El dia 2 de febrer es desinterna i el 16 del mateix mes té judici per la causa pendent, per la qual li demanen 2 anys més… Encara no sap ben bé què / com ho farà quan surti, on anirà, a què es dedicarà. “A ver si me pueden dar un piso y hacer un curso para trabajar”.
Ahir van muntar la xemeneia del mural amb un tres-i-no-res amb el Mohktar. Ells dos que es fan còmplices quan amb música àrab de fons el segon es posa a moure les caderes i els braços. Riuen. Però sota les seves rialles hi ha mirades perdudes… que no poden explicar tot el que han vist amb menys de 18 anys de vida, ni tampoc gosen mirar a un futur ple d’incerteses.
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s